Aquest 2016, 33 dones han estat assassinades per violència masclista als Països Catalans. Assassinades pel simple fet de ser dones. 

Un cop més, aquests números, que no paren de créixer, ens posen la pell de gallina quan surten a les notícies i ens escandalitzen. No obstant, no són els feminicidis les úniques formes de violència exercides sobre les dones. Cada dia en patim les seves expressions més subtils, més normalitzades, més socialment acceptades. És violència masclista quan tenim por de caminar soles de nit, quan ens assetgen, quan ens tracten com objectes i s'opina sobre el nostre cos o, fins i tot, se’ns toca sense el nostre permís. És violència masclista tota acció que tant en espais polítics, privats o públics, desqualifiquen, menystenen, ridiculitzen i infantilitzen totes les dones del nostre entorn. És violència masclista quan es posa en dubte el nostre criteri pel simple fet de ser dones, quan no tenim referents femenins en els plans docents, mitjans de comunicació o altres espais públics. També és violència masclista que la nostra veu se silenciï, es menystingui i s'ignori. Així com també és violència masclista la maternitat imposada, la legislació retrògrada sobre els nostres cossos i la constant obligació i pressió per estar primes, sense arrugues, sense grans, depilades i submises.

Així doncs, cal que fem un memorial i tornem a repetir que no volem que ens prenguin cap més dona. I cal, de nou, que fem memòria de totes aquelles dones assassinades, que volíem vives però que ens han pres. Recordem aquestes assassinades que ens han arrabassat, però recordem-les cada dia quan s’objectivi una dona, quan es dubti de la seva opinió, quan se la ridiculitzi o jutgi pel seu aspecte físic o la seva vida sexual.

Recordem-les per ser capaces de posar la vida al centre del debat polític quan construïm la República Catalana i quan teixim la Badalona de totes. Recordem-les perquè tenim la responsabilitat humana i històrica d’aconseguir una terra lliure amb dones lliures.

Aquest 25 de novembre, i cada dia, ens volem vives i amb vides dignes!