El passat 15 de juny es va tancar el periple de 4 anys de persecució política de 10 badalonins (10 encausats, 9 d’ells detinguts) que van participar activament a la Vaga General del 29 de març de 2012, contra la reforma laboral aprovada pel Govern espanyol del PP, i en defensa dels drets socials i laborals.

A principis de 2012 es va organitzar a Badalona un comitè unitari de vaga, d’ampli espectre, per organitzar a la nostra ciutat la convocatòria de vaga general. Estàvem en un context de crisi econòmica i política molt dur, amb prop de 22.000 persones aturades a Badalona (un 10% del total de la població), gairebé un 50% de les quals sense cobrar prestació. S’entén, doncs, que aquella vaga fos una de les que ha tingut més seguiment dels últims temps. I Badalona no en va ser excepció.

Amb les 3 detencions del 29 de març i les 6 del 15 de juny del 2012, es va evidenciar la persecució política. Les segones detencions, dos mesos i mig més tard de la vaga, van ser igualment molt violentes i anant-los a buscar a casa, quan amb un senzill i habitual requeriment per presentar-se a comissaria n’hi havia prou.

En aquella època, l’acord polític entre el PP i CIU (amb el temerari Felip Puig de conseller d’interior) estava ben consolidat al Govern municipal de Badalona, però també a la Diputació de Barcelona i al Parlament de Catalunya. Van orquestrar més de 100 detinguts a tot el país, gairebé la meitat dels quals membres de l’esquerra independentista, un moviment polític emergent a Badalona i a Catalunya, tal com s’ha vist a posteriori. La claca convergent i “pepera” de la nostra ciutat no va trigar a criminalitzar i atacar sistemàticament per xarxes socials contra els que vam exercir el nostre dret legítim a vaga aquell 2012.

Després del maltracte fruit de la persecució política i el muntatge policial, han vingut 4 anys d’incertesa, vinculant els detinguts a episodis violents en els quals no van participar i amb amenaça real de fins a 8 anys de presó per tots ells.

El periple ha conclòs amb un desmuntatge total del cas, amb la Fiscalia donant la raó als detinguts i demanant d’arxivar-lo perquè no s’aguantava per enlloc. Fins al punt que els mateixos comerciants citats com a teòrics afectats pel piquet informatiu no van reconèixer les declaracions que els MMEE havien posat en boca seva.

Des d’ara mateix cal treballar perquè, en el context de la construcció de la futura República Catalana independent, no hi tinguin cabuda ni aquest model policial ni tampoc l’atac constant als drets socials bàsics, del qual aquest episodi ja tancat ens ha tornat a alertar.